Intervenció d'Alberto López, candidat a l'alcaldia de la Llagosta per ICV-EUiA

Intervenció d'Alberto López, candidat a l'alcaldia de la Llagosta per ICV-EUiA
25 de febrer de 2011 - Acte de presentació

Bon vespre a tothom i moltes, moltíssimes gràcies per ser aquí. Especialment vull agrair la presència de la Dolors Camats que te una agenda bastant apretada i des del principi que li vam demanar no va dubtar gens en acompanyar-nos. Gràcies a tots els membres de diferents entitats i associacions, als companys polítics d’altres formacions; molt efusivament gràcies als meus amics de sempre i als companys i companyes d’ICV i d’EUiA de la nostra comarca. I gràcies de tot cor als veïns i veïnes que, a títol individual, em feu costat aquesta tarda.

La veritat és que em costa parlar en primera persona. Avui toca fer la presentació de la meva figura com a cap de llista d’ICV-EUiA a les properes eleccions municipals però si avui soc aquí és gràcies a la feina i la dedicació que han posat en aquest projecte moltes altres persones. La Marta, el Jordi, el Jesús, en Jaramillo, la Sandra, el Joan i moltíssim més que han aconseguit fer creure a la gent de la Llagosta que existeix alternativa, que SÍ podem canviar les coses, que si el poble ho desitja, hi haurà canvi, un canvi de debò amb la gent d’ICV-EUiA.

I començo per aquí, per la necessitat que te el nostre poble de canvi. La llagosta porta molts anys suportant unes polítiques basades en les subvencions i el creixement urbanístic com a única eina de desenvolupament del nostre municipi. I el pitjor de tot no és que portem 28 anys així, sinó que els nostres governants no volen canviar-ho. I jo em pregunto: “Tan poc confies en les possibilitats del teu poble que et conformes amb subvencions i impostos dels teus veïns i veïnes???”. Jo crec que no. Jo crec que és hora d’obrir finestres a l’ajuntament i crec, a més, que ara és aquest moment.

El proper 22 de maig decidirem moltes més coses que simplement un alcalde, un equip de govern o 17 regidors i regidores. El 22 de maig podem fer canviar el rumb del nostre municipi. Un canvi que vagi encaminat cap a un nou model de sostenibilitat, de llibertat, d’equitat i de participació. Un model que posi en primera fila als ciutadans i ciutadanes de la Llagosta i no un que faci polítiques partidistes amb l’únic objectiu de mantenir-se al poder, fent el faci falta per aconseguir-ho.

El projecte que presentarà ICV-EUiA serà el projecte de la gent. Volem fer polítiques de la gent i per a la gent. Volem que el sentiment de pertànyer a la Llagosta sigui molt més fort del que és ara mateix. Volem un poble on la gent no hagi de marxar per fer una simple passejada a l’aire lliure. Volem una ciutat on la oferta cultural, esportiva, d’oci en general sigui molt més atractiva del que ens trobem. Però sobretot volem una ciutadania que pugui confiar en els seus governants. Farem de l’ajuntament un edifici amb les parets de vidre. La transparència serà el nostre signe identitari i posarem a l’abast de tothom totes les eines que disposi la corporació perquè sigui el poble el veritable fiscalitzador de la tasca de govern.

El 22 de maig comença el canvi de debò a la Llagosta i tots vosaltres com moltíssima altre gent del nostre poble sereu els responsables d’aquest canvi. Sereu els responsables i també els protagonistes de la nova Llagosta.

Pero, ¿¿¿cómo será La Llagosta del futuro???? Esa es la gran pregunta que me hago muchísimas veces. Y, creedme que es tan difícil de contestar que lo único que se me ocurre es que será La Llagosta que la gente quiera que sea. ¿¿Que cómo será La Llagosta del futuro??? Lo que SÍ os puedo decir es cómo no será. No será un pueblo donde las decisiones las tomen tres personas. La Llagosta no estará dispuesta a los caprichos de unos pocos. Yo no quiero un pueblo donde se oculte en un cajón la victoria de una lucha de todos y todas. La sentencia de un juicio donde estábamos involucrados todas las vecinas y vecinos. Lo del Caso Valentine es la demostración más grande de oscurantismo en este pueblo en periodo democrático.

No quiero un pueblo donde se vayan a construir más de 800 viviendas y la gente no sepa nada porque nadie de su gobierno se haya dignado a presentarles el proyecto.

No quiero una Llagosta donde se enchufen a cargos, carguitos y carguetes de confianza en las parcelas de poder y nos carguemos a Secretaría e Intervención por el simple hecho de hacer su trabajo. Porque a la Secretaria se la han cargado pero el siguiente movimiento es la Interventora, y si no al tiempo.

No quiero una Llagosta que se utilice para jugar a los cromos en algún despacho político extraño y alejado, donde el pago por un asesor de alcaldía sea una presidencia de un Consell Comarcal. Y por supuesto quiero una Llagosta libre de personas que quieran hacer negocios oscuros a costa de la ciudadanía. La mancha de la corrupción y el tráfico de influencias ha salpicado a este pueblo y eso no lo podemos consentir.

No, no quiero esta Llagosta que os acabo de contar. No nos la merecemos. La Llagosta se merece algo más. Algo mejor. Pero lo más importante de todo es que La Llagosta vuelva a pertenecer a sus legítimos dueños: los vecinos y vecinas de este pueblo que conozco desde que nací y que me han tenido que soportar y aguantar en diferentes facetas de mi vida.

No tenía más de diez años y formaba parte de un grupo de teatro escolar que íbamos por Catalunya representando a nuestro pueblo. Más tarde me incorporé al Consell Escolar del IES Marina, recién estrenado, y acudía, junto con otros alumnos, a asambleas de estudiantes representando, también, los intereses de nuestros compañeros y compañeras de estudios. Crecí, afortunadamente, y con tan solo 21 años fui concejal en el año 95. Después formé parte de un grupo de música que actuábamos dentro y fuera de La Llagosta. Que tocábamos, cuando nos dejaban, en fiesta mayor animando, o no, a la juventud que se congregaba en la zona de los conciertos. Fui fundador como secretario de la Asociación Música Viva de la Llagosta y luchamos hasta conseguir que en nuestro municipio se pudiera ensayar en salas específicas para ello y así evitar los alquileres abusivos que nos cobraban a muchos jóvenes por crear y difundir algo de cultura. Más recientemente y compaginando mi función política, he sido socio fundador, junto otras personas, del Club Muntanyenc la Llagosta.

Y todo esto porqué os lo digo, os preguntaréis. Porque quiero que sepáis que Alberto López es, probablemente, el candidato que más tiempo ha dedicado a La Llagosta de todos los que nos presentaremos a estas elecciones. Llevo casi 30 años dedicándome a este pueblo con la única intención de mejorarlo, sin esperar nada más a cambio. Y seguiré haciéndolo.

Pero esta vez quiero ser útil desde el lugar de mayor responsabilidad. Quiero ser vuestro alcalde. Y lo repito: “Quiero ser vuestro Alcalde”. Porque creo que puedo aportar a La Llagosta otra visión y otra forma de hacer las cosas. Quiero ser vuestro alcalde porque yo, como muchos de vosotros y vosotras, estamos ilusionados con el cambio.

Vivim en temps de crisi; i no només en una situació de crisi econòmica, que deu nido. També hem de fer front a una crisi de valors que ens fa oblidar conceptes com solidaritat, ecologisme, llibertat d’expressió, igualtat entre gèneres, fraternitat entre pobles o simplement sociabilitat entre veïns. Son aquests i no altres els elements que han fet que la nostra societat es desenvolupi cap a un model de justícia i equitat. Per tant, si ens oblidem i comencem a perdre de vista aquests valors també perdrem la qualitat de vida que ens dona el nostre estat del benestar.
I aquesta crisi de valors no és aliena a la crisi econòmica. En absolut. Fent front a la crisi de valors resoldrem gran part de la crisi econòmica. No podem permetre que s’apugi l’edat de jubilació, es criminalitzi als treballadors i treballadores públiques, es redueixin ajudes als més necessitats, es retallin recursos a la sanitat i la educació, etc... i en canvi, es creïn fons d’ajuda a caixes i bancs que son, precisament, uns dels actors que ens han ficat en aquesta crisi.
Des del punt de vista de la veritable esquerra plural i nacional que representa ICV-EUiA creiem que estem desaprofitant el millor moment per fer canvis estructurals en el nostre sistema de desenvolupament.

Crisi significa canvi, curiosament. També pot significar oportunitat i és ara quan s’ha d’actuar. Si no ho fem, d’aquí vint o trenta anys estarem vivint una situació semblant i ens penedirem de no haver fet res.

I precisament ara, quan més ho necessitem, nosaltres, la gent d’ICV-EUiA proposem canviar el sistema de generar ingressos i controlar al màxim la despesa al nostre ajuntament. Hem d’aconseguir models d’autofinançament a diferents àrees polítiques com poden ser, per exemple, la de publicitat i informació. Construirem un model de fiscalitat progressiva on aporti més el que més tingui i, d’aquesta manera, podrem ajudar a qui més ho necessita. Serem molt curosos a l’hora de dissenyar i definir els diferents projectes de futur, evitant d’aquesta forma, el sobrepreu i el cost addicional que sempre paguem per fer les coses mal fetes. Si una plaça o un carrer ha de costar 100 que no arribi a costar 200 com passa ara mateix. Farem més polítiques basades en el ciutadà on la prioritat sigui rebaixar el 20% d’atur que avui suporta la Llagosta. Farem de les polítiques d’ocupació una autèntica eina per trobar feina i no un simple contracte de tres mesos per pintar faroles. Hem de formar a la gent perquè desprès del seu pas per un pla d’ocupació tingui quelcom més que tres nòmines a la butxaca.

Tot això i molt més ho podem aconseguir la gent d’ICV-EUiA. I dic que ho podem aconseguir perquè hem demostrat que som capaços de governar amb resultats positius per al nostre poble. Hem treballat, tant al govern com a la oposició, amb ètica política i honestedat. Hem demostrat que escoltem totes les veus, fins i tot les que no opinen com nosaltres. Hem aportat solucions a les àrees que gestionàvem al govern i, des de la oposició, hem forçat canvis en la política del PSC. Petites coses, és veritat, però es que és molt difícil.

Y os voy a decir por qué es tan difícil hacer cambiar de opinión a nuestros actuales gobernantes. 28 años en el gobierno hacen perder la noción de las cosas. Produce un agotamiento tal, que no se contemplan ni contrastan ideas y proyectos diferentes a los ya utilizados. Todo ello desemboca en un, cada vez mayor, aislamiento ideológico y, por consiguiente, en un frenazo al desarrollo de La Llagosta.

Nosotros, la coalición, sabemos perfectamente que la suma de voluntades y experiencias entre todos los agentes de nuestra sociedad enriquece el debate y mejora el resultado final. Por eso os presentaremos un proyecto de ciudad amplio, abierto, donde el protagonismo lo tengan los vecinos y vecinas de La Llagosta, sus entidades, su red comercial, sus sindicatos, sus empresas; en definitiva, un proyecto que ilusione y que nos haga ser a todos y a todas más Llagosta.

Ecología, participación, economía, equidad, transparencia, empleo, imaginación, cultura, políticas sociales, honestidad, deporte. SOLUCIONES… Eso es lo que definirá la forma de actuar de ICV-EUiA en la próxima legislatura. Soluciones a los problemas que arrastra nuestro pueblo y que el partido socialista ha demostrado que no es capaz de solucionar. Incluso los empeora.

Y quiero acabar mi intervención como he empezado. Recordando la necesidad de cambio. Recordando que este y no otro es el momento del cambio. No es un capricho o hablar por hablar. Precisamente el momento histórico en el que nos encontramos exige a los gobernantes adoptar cambios coyunturales y estructurales en sus competencias.

El modelo de crecimiento social en los municipios que servía en décadas pasadas ha perdido validez. Hoy por hoy no podemos basar el desarrollo municipal en la edificación desmesurada ni en una política fiscal lineal. Hoy es más necesario que nunca que ese desarrollo municipal se consiga aplicando políticas que recuperen esos valores de los que os he hablado al principio. Y eso, hoy por hoy, solo lo puede conseguir ICV-EUiA. Porque somos gente joven, ilusionados, capaces, responsables y humildes.

Es por esto que os pido que estéis muy atentos a todo el proceso electoral. Que contrastéis proyectos. Que analicéis dónde estamos y donde queremos ir y que decidáis con quién es mejor recorrer ese camino, sin prejuicios ni presiones de ningún tipo. Estoy convencido que entonces llegaréis a la misma conclusión a la que he llegado yo: el proyecto de esta gente de ICV-EUiA es el más útil.

GRACIAS POR VENIR
GRACIAS POR AYUDARNOS A CREER, DURANTE ESTOS CUATRO AÑOS, QUE OTRA LLAGOSTA ES POSIBLE
Y GRACIAS POR ILUSIONAROS CON EL CAMBIO, COMO NOSOTROS.
EL PROXIMO 22 DE MAYO COMIENZA EL CAMBIO EN LA LLAGOSTA.

MUCHAS GRACIAS

Intervenció, a l'acte de commemoració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics, del regidor Jordi Alonso en nom d'ICV-EUiA de la Llagosta

Bon dia.

Alcalde, ex alcaldes, regidors i regidores, ex regidors i ex regidores, veïns i veïnes.

Avui commemorem al nostre municipi una efemèride molt important en la història recent del nostre país. El passat 19 d’abril, es van complir 30 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics i amb aquests, la reanudació d’un nou període constitucional.

Lamentablement, aquesta efemèride va lligada a un parèntesis llarg y cruel de Guerra Civil y de dictadura franquista, que van usurpar la legalitat democràtica nascuda als municipis l’any 1931, en unes eleccions municipals que van significar la proclamació de la segona república.

És inevitable doncs, que aquest 30 aniversari sigui també un reconeixement i un homenatge a tots aquells homes i dones que van morir lluitant per defensar els valors republicans, la llibertat i la legalitat democràtica exercida lliurement pel poble.

I també, un reconeixement a tots aquells homes i dones que van treballar de manera activa i incansable, dia i nit, en la lluita contra la dictadura franquista, contra la repressió, contra els assassinats injustificats, defensant la llibertat d’expressió, de sindicació, d’afiliació política, de participació, en definitiva defensant les llibertats i la democràcia.

Sens dubte, aquests moviments populars de lluita antifranquista van significar els primers passos per a la consecució de la fi de la dictadura i del retorn a la normalitat democràtica.

En aquest sentit cal destacar avui, el paper del moviment veïnal sorgit al nostre municipi l’any 73, com a motor del desenvolupament i cohesió social i cultural de la nostra vila. En uns moments d’enormes dificultats, l’Associació de veïns “La Concordia” va esdevenir motor de canvi, generador de noves il•lusions i esperances, per aconseguir millores per al conjunt del poble. Qui no recorda les lluites populars per aconseguir un semàfor, per rehabilitar els edificis de la Concordia i la Vecasa o per aconseguir l’avui Parc Popular?

La Constitució de 1978 i les eleccions de 1979 van obrir la porta a la regeneració democràtica, amb nous regidors i regidores que, plens d’esperances i il•lusions van accedir a uns ajuntaments sense mitjans i sense recursos i que havien actuat durant 40 anys d’esquenes als veïns i veïnes.

Totes les corporacions democràtiques en aquests 30 anys han contribuït a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, construint equipaments e infrastructures, però permeteu que de tots en destaqui el primer, perquè com tot en la vida, arrencar és el més difícil i gràcies al seu impuls, avui tots nosaltres podem dir que hem format part d’aquest Ajuntament en algun moment.

Així doncs vull destacar els Javier Serrano, Antonio Jiménez, Fernando Molina, Francisco Rodríguez, José Caballero, Rafael Solé, Montserrat Cabistany, Francisco Quevedo, Merce Melgosa, José Luís López, Andreu Torcal, Félix Pérez, Ginés Alcaraz, Juan Medina, Arturo Font, Lluís Eras i Angel Balasch, com a reflex del motor de canvi que van significar les primeres eleccions després de la dictadura franquista.

30 anys després d’aquell punt d’inflexió, ens trobem en una situació de crisis econòmica i financera, energètica i ecològica, però també en una gran crisis de valors, escenificada en els darrers dies en els casos de corrupció emergents a tot l’Estat, que erosionen la credibilitat i l’estabilitat institucional i col•lectiva.

Durant aquests anys, la desafecció social vers les institucions democràtiques i sobretot vers la participació política ha anat en augment. La nostra encara no és una democràcia madura, al contrari, tot just és una democràcia jove que comença a esdevenir adulta, però que encara comet nombrosos errors.

La il•lusió que va esdevenir recuperar la democràcia i les institucions per al poble, ha anat derivant en una democràcia merament representativa i excessivament profesionalitzada que, mica en mica, s’ha anat allunyant de la societat, convertint la participació política en una simple acció de votació cada quatre anys. Molt, comparat amb el període obscur del franquisme. Poc, si ho comparem amb el període democràtic republicà.

Avui es més necessari que mai reaccionar i aplicar amb rigor mesures de garantia de la qualitat democràtica i de la bona gestió del món local, algunes d’elles previstes ja en la legislació vigent.

Cal doncs recuperar els valors més purs de la democràcia i de la participació política. Recuperar la participació vocacional, aquella que esdevé com a servei a allò públic. Recuperar la democràcia radical i participativa, per dur-la a tots els àmbits socials, com l’economia o la cultura, profunditzant en la democràcia política amb la participació ciutadana directa en les institucions, retornant els Ajuntaments al poble.

Cal recuperar valors com la ètica, la informació, la transparència i l’austeritat, components essencials per la democràcia local i pel desenvolupament de l’activitat municipal, tal i com sempre hem mantingut en la nostra actuació als ajuntaments.

Cal en definitiva recuperar la il•lusió en el canvi social i creure en la societat com a motor d’aquest canvi i nosaltres, els regidors i regidores (servidors públics), treballar com un més dins d’aquest magma. Tant sols aportant treball, dedicació, il•lusió i honestedat i fent perfectament vàlid el cartell del PSUC en les primeres eleccions municipals: “Mis manos, mi capital”, i sense esperar-ne cap altre fruït que el del desenvolupament social per aconseguir una societat veritablement lliure, igualitària i democràtica.

Moltes gràcies.